El canal negre

El canal negre ó "Der Schwarze Kanal" era el nom d´un original programa setmanal de televisió de l´extinta RDA. Hereu de les formes propagandístiques nazis, Der Schwarze Kanal podria ser definit com el programa model de manipulació política; l´última obra mestra dels deixebles comunistes del diabòlic però brillant ministre de propaganda Joseph Goebbels.
La dinámica del programa era extraordinàriament simple però a la vegada increiblement eficaç: es tractava simplement de possar imatges extretes de televisions occidentals i comentar-les posteriorment amb sutilessa, ironia, ràbia....
El presentador: Karl-Eduard von Schnitzler era un aristòcrata reconvertit, una mena d´inquisidor modern que defensava amb vehemència els beneficis del socialisme real. L´objectiu del programa era convèncer al públic de la porqueria que els païssos occidentals amagaven darrera d´una brillant façana d´anuncis televisius i de consum desenfrenat. Tot això es feia mostrant al públic alemany les diferències tangibles entre el sistema capitalista i el sistema socialista, així doncs una setmana podíem veure com un innocent i desvalgut avi vivia desamparat i deprimit en la seva casa d´Hamburg, la setmana següent la horrible indiferència en que eren tractats els Homeless de Nova york, la següent el macabre militarisme americà i el seu imperialisme intolerable..... En acabar els reportatges von Schnitzler feia una dura crítica a occident culpant sempre a Helmuth Kohl, Ronald Reagan i Thatcher i anunciant amb pompa que "afortunadament això no passa a la RDA ni a les nostres nacions germanes".
El programa tenia gran audiència no només a la RDA si no també a la RFA, i així aquest programa que convinava la demagògia amb la moralina socialista més impecable es mantingué en antena durant prop de 30 anys.
Però la desgràcia de von Scnitzler començà en el fatídic mes d´octubre de 1989,la fugida massiva de ciutadans i l´accelerada desintegració del règim provocaren que el brillant comentarista cometés una sèrie d´errors que van provocar la seva caiguda i la del seu amic íntim Eric Honecker, el principi del fi començà quan Von Schnitzler definí com "traïdors, porqueria humana, venuts..." a aquells que fugien cap a occident, com que aquestes paraules no van aconseguir deturar la massiva fuga, la setmana següent von Schnitzler va gosar dir "els que marxen no mereixen una sola llàgrima", curiosament aquesta frase absolutament inòcua va conmocionar profundament la societat, les acusacions de ser un desalmat van començar a ploure i la pressió contra el fins llavors popular locutor es va intensificar.
Eric Honecker va intentar salvar la cara del presentador afirmant compartir la frase i això provocà que la fúria del poble es dirigís també contra ell, dies més tards Honecker era substituït pels seus companys de partit -que no volien ser arrossegats a la impopularitat- i Der Schwarze Kanal retitat d´antena.
Von Schnitzler acabà els seus dies marginat, escrivint llibres en defensa del socialisme real i amb el clixé de malvat i manipulador....igual que l´Urdaci.