INCOHERENCIES

Thursday, August 18, 2011


Convergència i Unió, així com el president de la Generalitat de Catalunya; Artur Mas i Gavarró, s´han apuntat un mèrit important; “eliminar l´impost de successions”; afirmació totalment falsa donat que l´impost no ha sigut eliminat ni suprimit ni res de res, l´impost segueix existint, això sí amb importants bonificacions i amb reduccions anteriorment mai vistes en aquesta “nostra Catalunya, pàtria del meu cor”.

Per tant l´impost queda en un plànol anecdòtic fins que algun fantasma planificador decideixi revifar-lo, per fotre als rics malparits que posseïnt una caseta i un hortet oprimeixen Catalunya i impedeixen que les subvencions arrivin allà on són necessàries; és a dir a les diferents associacions de gays i lesbianes, fundacions de memòria històrica i altres dropos sorgits de l´escola del teatre

Curiosament allò que amb tanta perícia “elimina” un parlament convergent és exactament el mateix que va utilitzar durant la breu periode de 16 anys el govern Pujolista sense cap escrúpol ni pietat.

No puc ni imaginar-me la quantitat de persones que han tingut que vendre el seu patrimoni per poder fer front a aquest impost, persones maltractades per l´administració de la Generalitat, persones que després de pagar religiosament l´impost de patrimoni durant 30 anys vàrem ser gravats successions i amb plusvàlues municipals a dojo -d´aquest últim encara no s´escapa ningú-.

En fi un record i una abraçada per tota aquella gent que ha passat nits sense dormir pensant en com sortir de l´envolic que supossava tant impost i tanta pressió administrativa i tant menyspreu institucional.

Però siguem dolents, què passa amb l´impost, a què venen tantes presses per “suprimir-lo”?, és que abans de l´any 2003 no hi havia ningú que observés la injustícia que supossava aquest impost?, va ser llavors que va sorgir la “necessitat” d´acavar amb aquest robatori administratiu?.

Jo, per la meva part tinc la meva teoria de la conspiració, en concret, si bé és cert que l´any 2003 ja començava a sonar que a Madrid s´aplicaven importants bonificacions sobre l´impost de successions, no és menys cer que l´any 2003 el nostre insigne president Pujol, ja començava a tenir una edat (73 anys), cosa que començava a preocupar a la mainada (Oriolet i companyia), i tot i que “el pare” tenia una salut de ferro, val més prevenir que curar i taxant!, comença llavors a sorgir l´urgència de “solucionar” la successió, perquè si bé és cert que a ningú li agrada pagar, als polítics professionals els hi agrada menys que a ningú, e Voilà!, aquella demanda es feu més popular -impulsada sens dubte per el bon partit lliberal-cristià, i així un bon dia del mes de juny de l´any 2011, l´impost quedà reduït a miques.

Amb 81 anys en Pujolet ja pot descansar en pau pel futur i benestar de la seva insigne esposa i pels seus honorables fills, mentrestant aquells que vam pagar l´impost sota el seu govern ja ens podem fotre ó com ell diria: “estigueu satisfets pel servei realitzat a Catalunya”, i que us donin pel cul -deu pensar en veu baixa.

Labels:

Thursday, March 08, 2007

Successions mentideres

Avui pel matí, mentre estava esmorzant, he sentit una gran perturbació en la "força", l´Antoni Basses ha canviat el seu tranquil i pausat to per anunciar amb la més gran exitació que l´impost de successions per fi seria modificat.
La notícia deia textualment: "Montilla anuncia una reforma de la que es beneficiarán el 80% dels ciutadans".
Jo ja m´imaginava reformes substancials: reduccions generalitzades, rebaixes dels tipus impositius, deduccions molt fortes, exempcions per les comptes corrents de poca quantia, en fi una cosa com han fet a Madrid.
La meva sorpresa: la gran revolució del Sr Montilla es limita a augmentar el límit de la reducció del 95% per vivenda habitual de 125060€ a 600000€.
La veu en off de cataunya radio explicava que això provocaria una millora indecriptible per la població donat que "hi ha molt pocs pisos que valguin 125060€".

Un cop despachada la propaganda electoral, comencen els comentaris dels economistes afins al trist partit, tot són alabances a aquesta revolucionaria millora, repetint una i altra vegada "això beneficiarà el 80% de catalans"...

Però jo que treballo a "tributs de la Generalitat" confirmo que tot és una gran mentida. Us explico perquè: 1) En l´impost de successions, el valor de l´inmoble no es calcula en base al seu preu real, sino que es calcula en base al valor catastral (que és molt més vaig). El valor catastral es multiplica per un coeficient multiplicador que depèn del municipi on es trobi l´immoble (aquests coeficients van de 1 a 4): exemple a barcelona el coeficient és de 3,2 mentre que a Agramunt és de 1,6. Un cop feta aquesta multiplicació es multiplica el resultat per 0,8 (coeficient reductor) i el resultat és el valor de l´inmoble a efectes de l´impost.

Fins ara, a aquest resultat s´aplicava una reducció del 95% del valor de l´inmoble sempre que la persona que hagués mort visqués ó estigués empadronat en l´inmoble, aquesta reducció té eñ límit de 125060€.

Exemple: Inmoble a Barcelona amb valor catastral de 80000€
80000*3,2*0,8= 204000€
95% 204000=194000 com que 194000€ és superior a 125000€, la reducció aplicable és de 125000, en conseqüència es tributarà pel resultat de 204000-125000= 79000

Amb la nova llei, el límit reductor és de 600000€ per tant ara sí que es podria aplicar la reducció de 194000€; en conseqüència es tributara per 204000-194000= 10000€.

Això vist en calent sembla fantàstic, i en certa manera ho és però només per la gent que té inmobles de valor important, no per la gent que té només té un piset a Bellvitge i 60.000€ estalviats després de tota una vida de treball.

El problema radica en que la gent que té inmobles amb poc valor cadastral (força nombrosa en els municipis de comarques i en els municipis que rodegen Barcelona: cerdanyola, Badalona, Sabadell, Badia, Terrassa, El Prat....), tindràn iguals beneficis amb la llei actual que amb la futura, però no així aquells que tenen viuen en immobles de valor important.

En resum el Sr Montilla ha fet un gran favor a les classes acomodades i ha deixat igual a la "plebe". Per tant la modificació de l´impost no beneficiarà el 80% dels ciutadans perquè el 90% d´aquests ja sortien beneficiats amb l´anterior llei. El nou impost beneficia per tant el 10% dels ciutadans.

Si s´hagués volgut beneficiar a les rentes baixes, hagués sigut millor augmentar les deduccions per raó de parentiu (avui en dia 18000€ en successions de pares a fills), si aquestes deduccions s´augmentessin a 28000€ el petit patrimoni de la Sra Maria podria ser conservat.

Per tant i en conclusió els defensors dels pobres prioritzen la defensa de les classes altes (cosa que no em sembla malament), i deixen a l´estacada els patrimonis més petits.

El pitjor de tot, és la patètica promoció d´aquesta nova normativa; és vomitiu veure com es vol enganyar a la ciutadania dient el 80% de la població tindrà beneficis, quan en realitat els beneficis es limitaràn al 10%.

Ja ho veieu, el canal negre segueix viu.

Monday, January 22, 2007

Okupes

En aquesta progre, cívica i verda ciutat de Barcelona governada pel popular trist partit s´estàn produint una sèrie de fets que cada cop assimilen més la nostra mediterranea ciutat a la caribenya Habana.
El paralelisme té a veure curiosament amb les tendències colectivitzadores de la senyora Mayol i del seu partit ICVEUiA -massa nom per tant poca merda, amb el fàcil que seria designar-lo PCC (Partit Comunista Català, però ja sabeu que ells prefereixen l´eufemisme eco-socialistes que sembla més enrollat)-.
Resulta que l´Imma considera un despropòsit el fet que l´Okupació estigui tipificada com delicte, segons la nostra Aristotèlica tinent d´alcalde hi ha dos tipus d´okupes de la mateixa manera que hi ha dos tipus de colesterol: els bons i els dolents.
Un cop vomitada la perla del dia, la senyora Mayol no ha volgut compartir amb la resta dels mortals quines característiques defineixen i diferencien els uns i els altres. Potser la senyora Mayol no ha volgut rebaixar la seva profunda reflexió al nivell intel-lectual de la resta dels mortals ó potser simplement no tenia resposta ó potser aquesta era tan sectaria i políticament incorrecta que ha preferit callar.
Jo personalment m´inclino per aquesta última opció. Sí, efectivament penso que l´Imma també pot ser políticament incorrecta perquè les diferències entre bons i mals okupes es basen en un únic punt: Si són votants ó potencials votants d´ICVEUiA són bons, i els altres -és a dir cap, són els dolents-, conclusió final: tots els okupes són bons.
En un país de set milions d´habitants on segurament dos milions -incloent l´Imma- són propietaris d´un ó més pisos, fer una apologia de la destrucció de la propietat privada és un suïcidi polític, per tant l´Imma només protegeix (de moment) a aquells pollosos que es dediquen a Okupar cases buides i que es dediquen "a recuperar espais", la majoria dels quals estàn curiosament a la ciutat de Barcelona, perquè us asseguro que aquesta penya alternativa no vindria a Salàs a Okupar una de les nombroses cases deshabitades (massa lluny de la maria, del Hachís, del Razz -ó similars- i de la comprenció/protecció cívica dels nostres governants).
La Mayol cau un cop més amb la típica hipocresia progre: els okupes són bons mentre els tingui ben lluny, no okupin casa meva i em segueixin votant. Jo de la senyora Mayol també viuria molt tranquil, sobretot desde que el vasectomitzat Saura és conseller i té a la porta de casa un parell de mossos que de ben segur poc exerceixen el diàleg i la comprensió que el Xoan predica.
No descarto que la teoria "okupacional" de la senyora Mayol evolucioni, de tal manera que potser que aviat ens trobrem que Barcelona s´ha convertit en una molt acceptable imitació del Moscú Soviètic, ja sabeu tres ó quatre famílies vivint en un pis que no és de ningú, ó en altres paraules que és de tots, no millor dir que només és d´uns quants: la classe dirigent.
Imagineu per exemple que la vostra casa té una habitació buida: és clar que la l´habitatge està infrautilitzat i és evident que el seu propietari és un insolidari fastigós que gaudeix d´un privilegi indigne.
Per altra banda, la senyora Mayol sembla que no té ulls a la cara, perquè sempre que passo per davant d´un d´aquests espais "alliberats", cada vegada els trobo mé deteriorats i bruts que l´anterior, potser l´Imma i jo tenim diferents paràmetres pel que respecta a la definició de "conservació", perdoneu-me si sóc un ranci ó un reaccionari, però penso que una casa/local ple de banderes negres/multicolors i rodejat de consignes polítiques, graffitis, ampolles de cervessa, gossos plens de pulgues i gent cagant al carrer no és per a mi un símbol de "millora" ni de convivència.
En el fons qui sóc jo per dir res si és l´Imma la que en el fons sap el que convé, igualet que el Josef -que per cert si ara fos viu segurament okuparia un espai mentre espera fer el salt a la política de mà d´ICVEUiA-

Sunday, January 21, 2007

INCOHERENCIES

Després d´una obligada i reflexiva parada conseqüència de l ´inici d´una nova etapa de la meva vida, crec que ha arrivat el moment de continuar la tasca divulgadora fa uns mesos vaig iniciar en aquest blog.

L´Article que inicia aquesta nova etapa fa referència a les meves aspiracions futures en un país centre americà encara no determinat qu bé podria ser Hondures, Gualtemala, El Salvador ó Nicaragua.

L´elecció definitiva del meu objectiu geogràfic es basarà en els nivells de misèria i analfabetisme -com més alts millors- que garantiràn que un personatge obscur i mediocre com el que escriu aquestes linies pugui arrivar a la més alta magistratura naciaonal sense necessitat de grans esforçosos.

El meu plà es basa en iniciar profundes relacions amb les èlits polítiques i econòmiques que la meva nacionalitat, el meu t´tol universitari español i la meva condició racial (encara que qüestionable aquí Barcelona) em puguin facilitar en una república en procès de desenvolupament de perfil baix (eufemisme de república bananera de merda).

Un cop m´hagi introduït en una càtedra de dret constitucional i fent valer les meves influències espero ser nomenat presindent del tribunal Constitucional ó en el seu defecte del tribunal Suprem. Amb paciència esperare l´arrivada d´una de les cícliques crisis institucionals que afecten de tant en tant aquest tipus de païssos, de tal manera que el buit de poder que podruiria la caiguda dels tres recanvis naturals al president (vicepresident, president del parlament i president del senat) m´impulsi com a líder provisional de la nació (ja sabeu que al contrari que l´Adolf, jo no sóc home de campanyes electorals).

El meu principal obstacle serà sens dubte el cap de l´exèrcit el qual de ven segur tindrà ambicions per ocupar el meu càrrec que en tot cas serà interí, per això hauré de jugar la carta dels subalterns d´aquest personatge, ja sabeu fer promeses al segon cap de l´exèrcit perquè m´ajudi a substituïr-lo tot oferint-li la vicepresidència i el ministeri de defensa, i oferint al tercer cap de l´exèrcit la direcció efectiva de les forces armades.

Un cop estabilitzat el país, la següent mesura serà allargar el periòde interí de la meva presidència a causa de la crisis econòmica, social....., raó per la qual m´hauré de rodejar d´una sèrie de tècnics extranjers (i curiosament la majoria amics d´escola) perquè m´ajudin a "reconduïr la situació).

Com podeu comprovar, fins el moment el meu plà es força més creïble que el guió de l´episodi tres d´Star Wars, si és que el Lucas m´havia de´haver contractat a mi per explicar l´ascenció de Palpatine!!.

Aquests tècnics serien:

IGNACIO "NACHO" DE GISPERT

- Ministre d´economia/finances: Gispy, eres mi hombre para este cargo, tus relaciones en Richard Ellis nos pueden ser de mucha utilidad, además puesto que el tema immobiliario parece ser lo tuyo, propongo que asuma la dirección general de vivienda y el ministerio de turismo con el objetivo de crear grandes complejos turísticos con su respectiva promoción.

AGUSTÍN "GUSTÍN" ALVAREZ

-Ministre d´interior i vice president segon: Agus, aquest càrrec és per tu. Al haver donat el ministeri de defensa a un indígena analfabet, hauré de reforçar el ministeri d´interior, el teu ministeri tindrà més recursos (fons reservats que cap altre), controlaràs la policía i els serveis secrets, i donat que ets el meu home de confiança, un tipus vehement amb tocs autoritaris i un xic radical ideològicament crec que aques càrrec et vindria estupendament, a més ja saps que als cossos policials no els agraden les maricones estil Saura, així que un tipus amb mala llet, simple i inflexible és l´ideal per dirigir un ministeri d´aquestes característiques.

-Ministre d´esports "d´Ideologia Nacional": Per aquest càrrec necessito un home vehement, que faci que tots els okupes, vagos, pollosos, en resum que tota la chusma del carrer es possi a cantar cançons patriòtiques i eralitzi instrucció militar bàsica presentant-ho tot com amenes activitats a la naturalesa, ja saps com si es tractés dels boys scout, la camisa verda serà el nostre símbol i s´inculcarà als nens l´amor pel país i pel seu "sistema de vida".


FRANCISCO JAVIER "PACHO" SERRA

-Ministre de relacions econòmiques externes: Aquest càrrec tidria com a funció crear un mercat comú de la banana, el sucre, el tabac i el cacau i establir harmonitzacions productives amb els estats que ens rodejen i que tenen característiques similars.

-Ministre de Foment i Indústria: Aquest ministeri té com objectiu realitzar polítiques Keynesianes, ja saps un massiu plà de creació de carreteres, ferrocarrils, i a la vagada impulsar (encara que sigui de forma artificial) un massiu plà d´industrialització nacional.

VICTOR "TORITO" MARTÍ:

Embaixador itinerant i embaixador a les Nacions Unides

-Aquest personatge serà la cara amable del règim, aquell que justifiqui totes les barbaritats que passin dins el país. Les notificacions que rebrà desde el govern seràn tranquilitzadores i moderades, i ell haurà de transmetre el missatge amb el seu esperit de Kumba. Evidentment tindrà una imatge absolutament distorcionada de la realitat i evidentment no tindrà autorització per viatjar lliurement per dins del país "només veurà allò que nosaltres, -el govern de veritat- volem que vegi"


GUILLERMO CORNET "CORNETTO"

-Ministre de treball, afers socials i paridetes: La quota femenina és ocupada pel meu bon amic Cornet, (ja sabeu que psicologia és carrera de ties), no en serio te necesito para ocupar estos cargos porque nadie más los quiere ocupar. Pero tu misión serà crear una asistencia social mínima para que la gente esté contenta i cuando nos marchemos y el chiringuito se vaya a la mierda al menos nos recuerden por haver construido un ambulatorio de mierda para cada millón de habitantes.

ALVARO "VARITO" VIDAL QUADRAS:

-Ministro de Tecnologia: Bueno no me voy a alargar mucho, haz lo que puedas y si no puedes hacer nada todos lo comprenderemos, pero sugiero que cedas provisionalmente tus ordenadores, creo que si lo haces el número de ordenadores de Honduras se puede multiplicar por tres.
No en serio, no sé exactamente que tienes que hacer pero seguro que algo haràs.

JULIO "JULITO" PARES:

-Director General d´infància: Juli no tens rang de ministre perquè la teva missió és molt específica: els nens, la funció principal d´aquesta direcció general és garantir que els gaudeixen d´una alimentació bona i sana, hauràs de crear el programa "ni un niño sin leche" - quin lema ¿eh?: Els nens d´avui són els soldats del demà.


EL PRESIDENTE: LICENCIADO FENECH

-Ministre de Justícia: És possible que ostenti aquest càrrec però segurament l´acabaré delegant a algún company de promoció



SABINE "BINA" HEID:

-Com que es tracta d´algú que flirteija amb l´ecologisme, cosa absolutament allunyada de la nostra ideologia tindrà funcions semblants al "TORITO MARTI", però enmmarcades a Europa: serà la nostra embaixadora davant la UE


MARIANO ROJO "Mariano Rojo Gallart do Nacimento dos Santos e Guimaraes no Espiritu Santo"

-Ministro de produçao agrícola: Funçao fonamental del qual estaremosh especialmente atentos os primeros anhos. Has de tenir en compte que a principal fonte das divises -despuess das remeses dos emigrantes- és na produçao agrícola, Mariano, hauràs de modernitçar i bushcar novos mercados. (Com pots veure ho he escrit en Portugues)

PD:M´he pres la llibertat d´escriure els sobrenoms amb el que la gent del poble us coneixerà

Sunday, July 23, 2006

intel-ligència nazi?

Després de la caiguda del tercer Reich la majoria dels jerarques nazis estaven convençuts que serien tractats amb benevolència pels vencedors, es pot afirmar que els líders del partit van fer poca cosa per amagar-se, només von Ribbentrop i Himmler van intentar fugar-se però l´únic que efectivament va desapareixer va ser Martin Bormann (cap del partit nazi i quart en la linia de successió a Hitler després de Goering, Himmler i Goebbels), l´última cosa que se sap de Bormann es que després de la mort de Hitler es dirigí al nord d´alemanya per pujar a un submarí que el portés a Argentina.
Goering i tots els altres membres del govern s´entregaren voluntàriament, von Ribbentrop estava amagat en una mena de casa de putes VIP, Himmler va ser capturat quan es va intentar fer passar per un soldat ras i el Doktor Ley -ministre de treball- va ser localitzat en una mena de barraca plena de merda (aquest últim va suïcidar-se poc després perquè sembla ser que efectivament tenia remordiments de consciència: ell mateix es va declarar culpable a Nuremberg).
Un cop concentrats tots els jerarques a Nuremberg per ser jutjats, el psicòleg nord americà Gustav Gilbert va sotmetre als acusats a un test d´intel-ligència, els resultats varen ser sorprenents: sobre un índex de 90-100 considerat com una intel-ligència mitjana, els aliats es trobaren amb les següents puntuacions:

1) Hjalmar Schacht (ministre d´economia i finances fins el 1940): 143
2)Arthur Seyss-Inquart (impulsor de l´anexió d´Austria i comisari del Reich a Holanda): 141
3)Goering: 138

Els últims en la classificació foren

-Fritz Sauckel: Director General dels Camps de Treball i Reclutador General de mà d´obra pel Reich: 118
-Ernst Kaltenbruner: Director General de Seguretat del Reich: 113
-Julius Streicher: Director del diari antisemita "Der Stumer": 106

Així doncs, sembla ser que el més "tonto" d´aquells homes superava en 6 punts la intel-ligència normal.
Els judicis de Nuremberg van condemnar a mort a la majoria dels inculpats, com anècdotes dir que Baldur von Schirach (cap de les joventuts nazis) va ser condemnat a 20 anys de pressó i no a mort perquè dos dels seus antepassats van signar la declaració d´independència dels estats units (no hi ha res com ser de bona família), Hjalmar Schacht va ser absolt perquè l´any 43 va "cabrejar" al Führer: sembla ser que tot i aplaudir mesures antisemites com l´expoliació als jueus va suggerir que eliminar tots el hebreus era una mica extremat declaració considerada com una traició pels seus companys de partit que el van enviar dos anys al camp d´extermini de Dachau.

Per la seva part no van faltar canvis de camisa d´última hora com la de Joachim von Ribbentrop que va dir que ell no dirigia res, que la diplomàcia era cosa de Hitler. Kaltenbuner va dir que es va veure obligat a acceptar el càrrec però que ell no era antisemita. Alfred Rosemberg general de les SS, ministre del Reich de puresa racial dels territoris ocupats i director del diari oficial "Volkishen Beobachter" va afirmar que ell no era més que un socialdemòcrata enganyat per l´oratoria de Hitler.
Els militar van intentar amparar-se en el concepte d´obediència i algún com Wilhem Keitel va al-legar una inesperada ascendència jueva -desgraciadament per ell en el judici es van fer públiques cartes enviades als seus subordinats ordenant-los eliminar tots els jueus localitzats en els territoris ocupats-. El cap de la flota de submarins Karl Doenitz va fer un petit discurs on s´autodefinia com un cavaller del mar i declarant que la guerra submarina sense restriccions -que va provocar l´enfosament de vaixells mèdics- va ser impulsada a desgrat seu.
L´únic que va afirmar saber què cony passava va ser Goering, els altres es van dedicar a tirar pilotes fora per intentar salvar la pell.
En un altre ordre de coses cal dir que algunes sentències varen ser una mica "injustes": A Nuremberg es va demostrat que Albert Speer (ministre d´armaments) no tenia coneixement de l´existència de camps d´extermini, va ser condemnat a 20 anys de pressó per ser "altament diligent en la seva feina de producció d´armes", collonut raonament jurídic que destrueix qualsevol tipus de jurisprudència existent.

Les sentències van ser les següents:

-Hermann Goering: mort a la forca
-Rudolf Hess: (el lloctinent de Hitler que fou apressat a Anglaterra el 1941 després de llençar-se amb paracaigudes per pactar la pau amb Churchill)condemnat a cadena perpètua -morí l´any 1987 a la pressó d´Spandau en extranyes circumstàncies: sembla ser que el van "suicidar" una setmana abans de cumplir 90 anys i per tant de deixar-lo en llibertat--Von Ribbentrop (ministre d´afers exteriors): condemnat a mort
-Wilhem Keitel (cap de l´exèrcit): condemnat a mort
-Ernst Kaltembruner (ministre de l´interior): condemnat a mort
-Alfred Rosemberf (ministre de puresa racial als territoris ocupats): condemnat a mort
-Hans Frank (governador de Polònia): condemnat a mort
-Wilhem Frick (Protector de Bohemia i Moravia): condemnat a mort
-Julius Streichner (director del diari racista "der Stumer": condemnat a mort
-Walter Funk (ministre d´hisenda): cadena perpètua
-Karl Doenitz (cap de la flota de submarins i últim Fuhrer): deu anys de pressó
-Erich Raeder (cap de la flota): quinze anys de pressó
-Alfred Jodl (cap de l´estat major): condemnat a mort
-Baldur von Schirach (cap de les joventuts nazis): vint anys de pressó
-Arhur Seyss Inquart (governador d´Holanda): condemnat a mort
-Albert Speer (ministre d´armaments i arquitecte de Hitler): vint anys de pressó
-Hjalmar Schacht (ministre d´economia): absolt
-Franz Von Papen (vice canciller i impulsor de l´arrivada de Hitler al poder): absolt


Els judicis de Nuremberg van acabar de

Friday, July 21, 2006

diplomacia

La vice presidenta del govern: María Teresa Fernández de la Vogue ha fet unes delicioses declaracions on deixa clar el realisme polític del govern espanyol.
De la Vogue ha exigit a Israel (sí,sí tal i com ho llegiu: exigit) que aturi els atacs al sud del Líban. Com podeu veure el govern de l´espanya cañí amenaça a la tercera (ó potser segona?) potència militar del planeta.
El món tremola i els jueus ja s´están cagant de por davant aquest duríssim ultimàtum de la super-mega-ultra potència espanyola, només pensar en els nostres magnífics tancs de lloguer, en el nostres rambos extremenys, la nostra maravellosa armada... i això per no esmentar el bloqueig comercial al que podem sotmetre a Israel...què farien els jueus sense les castanyoles, l´oli d´oliva, les boines, les espardenyes, les nines de gitanes i toros?, res home res, sense aquests vitals productes l´estat d´Israel no podria sobreviure ni una setmana!!.
Total els jueus són uns pringats, uns morts de gana dispossats a aturar-se a la mínima insinuació de la nostra super maquinària diplomàtica donat que espanya, per si no ho sabeu, a tingut la intel-ligència de crear un entramat d´aliànces d´allò més efectiu: per un costat insultar als americans que en el fons no són més que una potència secundària, una nació en decadència embrutida pel fast food i pel conservadurisme religiós, per altra banda ens hem fet amics de les nacions més desenvolupades del planeta: Bolívia (els principals exportadors mundials de ponxos i llana de llama), Venezuela (la superdemocràcia llatinoamericana) i Cuba el país de les llibertats, el benestar i el pluralisme.
A més tenim la sort de ser ignorats per França i Alemanya gràcies al subtil vassallatge sense condicions al que ens hem entregat, millor així, una estratègia genial aquesta: nosaltres els donem un suport incondicional en qualsevol problema a canvi de la seva indiferència davant temes fonamentals per espanya, quin as el nostre president!.
I no només això! la aliança de civilitzacions, aquest forum de les cultures diplomàtic que de segur obtindrà el mateix èxit que l´organitzat a Barcelona és l´enveja de les més sofisticades cancilleries mundials. Mentrestant els nostres pacífics veïns del sud (suprasharians és el nom políticament correcte?) controlen que ningú creui il-legalment la frontera només perquè el nostre estadísta ibèric, el nostre Churchill Lleonés té la sang freda de demanar que facin el favor de ser més diligents.
En fi com veieu l´audàcia del duo ZP-Moratinos no té fi, i espereu que això només és el principi!!!.

diplomacia

La vice presidenta del govern: María Teresa Fernández de la Vogue ha fet unes delicioses declaracions on deixa clar el realisme polític del govern espanyol.
De la Vogue ha exigit a Israel (sí,sí tal i com ho llegiu: exigit) que aturi els atacs al sud del Líban. Com podeu veure el govern de l´espanya cañí amenaça a la tercera (ó potser segona?) potència militar del planeta.
El món tremola i els jueus ja s´están cagant de por davant aquest duríssim ultimàtum de la super-mega-ultra potència espanyola, només pensar en els nostres magnífics tancs de lloguer, en el nostres rambos extremenys, la nostra maravellosa armada... i això per no esmentar el bloqueig comercial al que podem sotmetre a Israel...què farien els jueus sense les castanyoles, l´oli d´oliva, les boines, les espardenyes, les nines de gitanes i toros?, res home res, sense aquests vitals productes l´estat d´Israel no podria sobreviure ni una setmana!!.
Total els jueus són uns pringats, uns morts de gana dispossats a aturar-se a la mínima insinuació de la nostra super maquinària diplomàtica donat que espanya, per si no ho sabeu, a tingut la intel-ligència de crear un entramat d´aliànces d´allò més efectiu: per un costat insultar als americans que en el fons no són més que una potència secundària, una nació en decadència embrutida pel fast food i pel conservadurisme religiós, per altra banda ens hem fet amics de les nacions més desenvolupades del planeta: Bolívia (els principals exportadors mundials de ponxos i llana de llama), Venezuela (la superdemocràcia llatinoamericana) i Cuba el país de les llibertats, el benestar i el pluralisme.
A més tenim la sort de ser ignorats per França i Alemanya gràcies al subtil vassallatge sense condicions al que ens hem entregat, millor així, una estratègia genial aquesta: nosaltres els donem un suport incondicional en qualsevol problema a canvi de la seva indiferència davant temes fonamentals per espanya, quin as el nostre president!.
I no només això! la aliança de civilitzacions, aquest forum de les cultures diplomàtic que de segur obtindrà el mateix èxit que l´organitzat a Barcelona és l´enveja de les més sofisticades cancilleries mundials. Mentrestant els nostres pacífics veïns del sud (suprasharians és el nom políticament correcte?) controlen que ningú creui il-legalment la frontera només perquè el nostre estadísta ibèric, el nostre Churchill Lleonés té la sang freda de demanar que facin el favor de ser més diligents.
En fi com veieu l´audàcia del duo ZP-Moratinos no té fi, i espereu que això només és el principi!!!.

La vice presidenta del govern: María Teresa Fernández de la Vogue ha fet unes delicioses declaracions on deixa clar el realisme polític del govern espanyol.
De la Vogue ha exigit a Israel (sí,sí tal i com ho llegiu: exigit) que aturi els atacs al sud del Líban. Com podeu veure el govern de l´espanya cañí amenaça a la tercera (ó potser segona?) potència militar del planeta.
El món tremola i els jueus ja s´están cagant de por davant aquest duríssim ultimàtum de la super-mega-ultra potència espanyola, només pensar en els nostres magnífics tancs de lloguer, en el nostres rambos extremenys, la nostra maravellosa armada... i això per no esmentar el bloqueig comercial al que podem sotmetre a Israel...què farien els jueus sense les castanyoles, l´oli d´oliva, les boines, les espardenyes, les nines de gitanes i toros?, res home res, sense aquests vitals productes l´estat d´Israel no podria sobreviure ni una setmana!!.
Total els jueus són uns pringats, uns morts de gana dispossats a aturar-se a la mínima insinuació de la nostra super maquinària diplomàtica donat que espanya, per si no ho sabeu, a tingut la intel-ligència de crear un entramat d´aliànces d´allò més efectiu: per un costat insultar als americans que en el fons no són més que una potència secundària, una nació en decadència embrutida pel fast food i pel conservadurisme religiós, per altra banda ens hem fet amics de les nacions més desenvolupades del planeta: Bolívia (els principals exportadors mundials de ponxos i llana de llama), Venezuela (la superdemocràcia llatinoamericana) i Cuba el país de les llibertats, el benestar i el pluralisme.
A més tenim la sort de ser ignorats per França i Alemanya gràcies al subtil vassallatge sense condicions al que ens hem entregat, millor així, una estratègia genial aquesta: nosaltres els donem un suport incondicional en qualsevol problema a canvi de la seva indiferència davant temes fonamentals per espanya, quin as el nostre president!.
I no només això! la aliança de civilitzacions, aquest forum de les cultures diplomàtic que de segur obtindrà el mateix èxit que l´organitzat a Barcelona és l´enveja de les més sofisticades cancilleries mundials. Mentrestant els nostres pacífics veïns del sud (suprasharians és el nom políticament correcte?) controlen que ningú creui il-legalment la frontera només perquè el nostre estadísta ibèric, el nostre Churchill Lleonés té la sang freda de demanar que facin el favor de ser més diligents.
En fi com veieu l´audàcia del duo ZP-Moratinos no té fi, i espereu que això només és el principi!!!.

Thursday, July 13, 2006

titiriteros 2

Sento seguir sent tant poc original, però resulta que he trobat una altre article comparatiu entre el cine americà i el cine espanyol actual. L´autor és el gran Pérez Reverte, així que us deixo amb aquesta nova dosi de sarcasme amb mala llet.
Us prometo que el pròxim article serà de collita pròpia.


Me han convencido, pardiez. Me refiero a los anuncios de apoyo al cine español que han puesto en la tele, choteándose del que se hace en los Estados Unidos. También a las declaraciones de ciertos productores cinematográficos –la industria, se llaman a sí mismos– afirmando que hay que educar a los espectadores, que nuestro cine es mejor, y que parece mentira que, con los pedazos de películas que hacemos aquí, la estúpida chusma no acuda en masa a la taquilla, y en cambio se infle a canales digitales y deuvedés, o haga cola en los estrenos de Hollywood, hay que joderse, toda esa competencia desleal e inexplicable, incluidos los moros y los negros manta, rediós, una conjuración de Venecia que te vas de vareta, oye, todos contra el buen y sólido cine español. Acogotadito lo tienen, a pesar de su calidad y su tronío. Y claro, dicen. El espectador, que es tonto del nabo, salvo en carambolas como Los lunes al sol o Mortadelo y Filemón, se deja engañar por estafadores tipo Peter Weir o Ridley Scott en vez de precipitarse a las butacas cuando estrenan Fulano o Mengano –disculpen que eluda nombres, pero insultar me da mucha risa, y toso–. La solución, naturalmente, es que el Estado y las televisiones suelten más subvenciones y más pasta. Todo cristo, ojo, menos los productores de cine. Porque es sabido que en España ningún productor importante arriesga un duro propio. Hasta ahí podíamos llegar. Una cosa es ser industria y pasar de paria a comprarte chalets en San Apapucio de la Infanta, y otra es ser gilipollas. No te fastidia.

Así que estoy con ellos, lo mismo que con algunos imprescindibles directores nuestros que sólo pueden oponer el noble argumento de su pata negra auténtica, española, a la brutal ofensiva del cutre cine norteamericano. Esos guiris son vulgares mercenarios que se limitan a contar una historia de forma eficaz, ajenos a los delicados matices artesanos del cine que hacemos aquí, al contenido filosófico, a la cultura, a nuestra hilarante capacidad para filmar comedias que envidiaría Billy Wilder. Sin contar con que Hollywood juega con sucia ventaja. Allí hay guionistas que escriben guiones, y actores que cuando dicen algo te lo crees, y hasta el niño de los Soprano, que no abre la boca, parece un actor. Y claro, así hace cine cualquiera. Hasta los gabachos lo hacen: En busca del fuego, Amelie, Capitán Conan, Tanguy, El pacto de los lobos y todas esas pelis facilonas y poco espontáneas que luego son éxitos porque el público franchute es chauvinista y apoya su cine, aunque sea una mierda. El mérito es hacer cine sin guión y sin actores, como lo hacemos aquí. Porque el cine de verdad se hace con un productor con cuartelillo en las teles y en el ministerio, con un director que –a ser posible– se la succione al Pepé, al Pesoe o a quien mande, y con actores naturales como la vida misma, no maleados por las escuelas de interpretación, el teatro o la experiencia: gente que farfulla con la misma frescura y naturalidad que se utiliza en la puta calle, y a la que da lo mismo que te creas o no, porque lo que cuenta es que sepan decir: oye tía, paso de ti, con espontaneidad honesta.

También, volviendo a la industria, comprendo que ser productor de películas fascinantes e incomprendidas lleva sus gastos. La culpa la tienen el Estado y las televisiones, que llevan la tira financiando doscientas obras maestras cada año, y ahora se rajan. O sea, que te acostumbran a tirar con pólvora del rey, y de pronto llegan los aguafiestas y dicen: chaval, se acabó el chollo, o sea, ya no hay más viruta para que hagas arte y de paso te pagues las letras del yate y el estirado de pellejos de tu pava. Ya sé que todos los críticos –los de aquí– ponen tus películas de cinco estrellas para arriba. También sé que has producido la versión neohistórica-porno de Rosario la Cortijera, el apasionante drama psicológico Pásame la sal, cariño o la desternillante comedia Al sur del oro y el moro de Moscú, esta última nada menos que con Andrés Pajares. Sí. El cine español está en deuda contigo, colega. Una deuda que te cagas. Por eso te dimos once estatuillas y un beso de Paz Vega en la gala de los Goya. Pero la teta no da más leche. ¿Captas? Treinta y seis espectadores no justifican los seiscientos kilos que te endiñamos por cada una. Así que chao, Cecilbedemille.

Eso es lo que te dicen ahora. Y claro, te hunden el negocio. Perdón. La industria

Titiriteros

Navegant per internet he trobat una comparativa perfecta entre el cine español y nord americà actual. Així que avui no faré comentari propi si no que transcriuré literalment el genial article. Ja sé que el plagi no té mèrit, però jo comparteixo aquella idea de Josep Plà que es resumiria dient: "Desde la Ilíada tot han sigut plagis".
En aquest cas, l´article en si conté tanta ironía que qualsevol modificació només provocaria una degradació mateixa de l´original.


Desde la Federación de Asociaciones de Productores de España (FAPAE) han desempolvado un anuncio autopromocional que, según recuerdo, fue emitido durante un breve espacio de tiempo hace cosa de un año, cuando salieron a la luz las ya alarmantes estadísticas de 2003 donde se daba cuenta de la vertiginosa caída de audiencia del cine made in Spain frente al crecimiento sostenido de la asistencia a las salas donde se proyectan producciones norteamericanas.

Lejos de conformarse con la promoción de lo propio, los responsables de nuestra industria cinematográfica recurren a lo que mejor saben hacer (¿lo único?): la parodia burda y el insulto al prójimo. La campaña en cuestión, que en teoría estaba concebida para publicitar los valores de nuestro cine, consiste nada más que en una mofa deliberada del cine norteamericano, a través de la tonta historieta del niño que juega al béisbol y que, caracoles, comprueba desolado que su papá, siempre tan ocupado, tampoco hoy ha podido acudir a verlo batear. Pero no, hombre, que estamos en una película española, como Antonio Resines se encarga de recordarnos haciendo esos ademanes suyos a lo Chiquito de la Calzada: todo eso de caracoles y del papá tan ocupado son tonterías. Aquí nosotros hacemos el cine de otra forma, chavalote, que no te enteras.

El anuncio no pasaría de ser una simple manifestación de chabacanería y falta de elegancia de no ser porque, en este caso, la burla se fundamenta en una ignorancia autocomplaciente difícil de entender en profesionales del cine. Tontería, así definen los prebostes de nuestra industria del celuloide al cine americano. La obra de King Vidor, de John Ford, de Spielberg, de Capra son una tontería: debemos inferir por tanto que lo bueno es el cine de Ozores y de Santiago Segura. Qué no decir de La Diligencia, The Big Country, Ben Hur, Forrest Gump, tonterías apenas, comparadas con El Robobo de la Jojoya y con Amo tu cama rica. Y, desde luego, Gary Cooper, Bette Davis, Spencer Tracy, Denzel Washington, Katherine Hepburn, Henry Fonda son unos muertos de hambre, no faltaba más, porque así nos lo dice ese gran actor que es Antonio Resines, ya prácticamente indistinguible en sus recreaciones de un español de a pié perfectamente falso e inexistente, o el no menos ínclito José Coronado, alias Mr. Bífidus, a quien tienen que quitarle las series de la parrilla de TV porque no se apunta a verlas ni San Pedro.

En todo caso, ya puestos, yo recomiendo a los creadores de la campaña que no se conformen con esto y que emitan sin tardanza la segunda parte, es decir, la recreación a la española de la misma situación. Incluso me animo a hacerles algunas sugerencias: en una película española, el niño sería heroinómano, claro y, probablemente homosexual, porque su padre, un asesino franquista, le daba por donde amargan los pepinos desde su más tierna infancia. Por eso no pertenecía al equipo de béisbol del instituto, sino que se dedicaba a pasar costo en Entrevías. De vez en cuando habrá que meter muchas imágenes confusas, que no se sabe muy bien si son los sueños del niño, los del padre o los de una vecina (Paz Vega) que se pasea desnuda todo el rato sin que quede claro el por qué. Al final el niño conoce a una vieja y bondadosa comunista (Pilar Bardem) que había pertenecido a ETA y que le introduce en el mundo de las manifestaciones anti-PP, de modo que el pequeño rehace su vida destrozando cajeros automáticos; sañudamente, felizmente. Al final de la película, un nuevo horizonte se abre para todos ellos: ZP derrota a Franco y a Aznar en un duelo a pistola y funda la República Española del Ansia Eterna de Paz. Qué pena que el niño no pueda disfrutar de todo ello porque al final se muere de un sidazo que le había pegado su padre, el franquista asesino.

Que no se corten, hombre, y que lancen ese anuncio también. Total, yo hace tiempo que sólo veo documentales.