intel-ligència nazi?

Després de la caiguda del tercer Reich la majoria dels jerarques nazis estaven convençuts que serien tractats amb benevolència pels vencedors, es pot afirmar que els líders del partit van fer poca cosa per amagar-se, només von Ribbentrop i Himmler van intentar fugar-se però l´únic que efectivament va desapareixer va ser Martin Bormann (cap del partit nazi i quart en la linia de successió a Hitler després de Goering, Himmler i Goebbels), l´última cosa que se sap de Bormann es que després de la mort de Hitler es dirigí al nord d´alemanya per pujar a un submarí que el portés a Argentina.
Goering i tots els altres membres del govern s´entregaren voluntàriament, von Ribbentrop estava amagat en una mena de casa de putes VIP, Himmler va ser capturat quan es va intentar fer passar per un soldat ras i el Doktor Ley -ministre de treball- va ser localitzat en una mena de barraca plena de merda (aquest últim va suïcidar-se poc després perquè sembla ser que efectivament tenia remordiments de consciència: ell mateix es va declarar culpable a Nuremberg).
Un cop concentrats tots els jerarques a Nuremberg per ser jutjats, el psicòleg nord americà Gustav Gilbert va sotmetre als acusats a un test d´intel-ligència, els resultats varen ser sorprenents: sobre un índex de 90-100 considerat com una intel-ligència mitjana, els aliats es trobaren amb les següents puntuacions:

1) Hjalmar Schacht (ministre d´economia i finances fins el 1940): 143
2)Arthur Seyss-Inquart (impulsor de l´anexió d´Austria i comisari del Reich a Holanda): 141
3)Goering: 138

Els últims en la classificació foren

-Fritz Sauckel: Director General dels Camps de Treball i Reclutador General de mà d´obra pel Reich: 118
-Ernst Kaltenbruner: Director General de Seguretat del Reich: 113
-Julius Streicher: Director del diari antisemita "Der Stumer": 106

Així doncs, sembla ser que el més "tonto" d´aquells homes superava en 6 punts la intel-ligència normal.
Els judicis de Nuremberg van condemnar a mort a la majoria dels inculpats, com anècdotes dir que Baldur von Schirach (cap de les joventuts nazis) va ser condemnat a 20 anys de pressó i no a mort perquè dos dels seus antepassats van signar la declaració d´independència dels estats units (no hi ha res com ser de bona família), Hjalmar Schacht va ser absolt perquè l´any 43 va "cabrejar" al Führer: sembla ser que tot i aplaudir mesures antisemites com l´expoliació als jueus va suggerir que eliminar tots el hebreus era una mica extremat declaració considerada com una traició pels seus companys de partit que el van enviar dos anys al camp d´extermini de Dachau.

Per la seva part no van faltar canvis de camisa d´última hora com la de Joachim von Ribbentrop que va dir que ell no dirigia res, que la diplomàcia era cosa de Hitler. Kaltenbuner va dir que es va veure obligat a acceptar el càrrec però que ell no era antisemita. Alfred Rosemberg general de les SS, ministre del Reich de puresa racial dels territoris ocupats i director del diari oficial "Volkishen Beobachter" va afirmar que ell no era més que un socialdemòcrata enganyat per l´oratoria de Hitler.
Els militar van intentar amparar-se en el concepte d´obediència i algún com Wilhem Keitel va al-legar una inesperada ascendència jueva -desgraciadament per ell en el judici es van fer públiques cartes enviades als seus subordinats ordenant-los eliminar tots els jueus localitzats en els territoris ocupats-. El cap de la flota de submarins Karl Doenitz va fer un petit discurs on s´autodefinia com un cavaller del mar i declarant que la guerra submarina sense restriccions -que va provocar l´enfosament de vaixells mèdics- va ser impulsada a desgrat seu.
L´únic que va afirmar saber què cony passava va ser Goering, els altres es van dedicar a tirar pilotes fora per intentar salvar la pell.
En un altre ordre de coses cal dir que algunes sentències varen ser una mica "injustes": A Nuremberg es va demostrat que Albert Speer (ministre d´armaments) no tenia coneixement de l´existència de camps d´extermini, va ser condemnat a 20 anys de pressó per ser "altament diligent en la seva feina de producció d´armes", collonut raonament jurídic que destrueix qualsevol tipus de jurisprudència existent.

Les sentències van ser les següents:

-Hermann Goering: mort a la forca
-Rudolf Hess: (el lloctinent de Hitler que fou apressat a Anglaterra el 1941 després de llençar-se amb paracaigudes per pactar la pau amb Churchill)condemnat a cadena perpètua -morí l´any 1987 a la pressó d´Spandau en extranyes circumstàncies: sembla ser que el van "suicidar" una setmana abans de cumplir 90 anys i per tant de deixar-lo en llibertat--Von Ribbentrop (ministre d´afers exteriors): condemnat a mort
-Wilhem Keitel (cap de l´exèrcit): condemnat a mort
-Ernst Kaltembruner (ministre de l´interior): condemnat a mort
-Alfred Rosemberf (ministre de puresa racial als territoris ocupats): condemnat a mort
-Hans Frank (governador de Polònia): condemnat a mort
-Wilhem Frick (Protector de Bohemia i Moravia): condemnat a mort
-Julius Streichner (director del diari racista "der Stumer": condemnat a mort
-Walter Funk (ministre d´hisenda): cadena perpètua
-Karl Doenitz (cap de la flota de submarins i últim Fuhrer): deu anys de pressó
-Erich Raeder (cap de la flota): quinze anys de pressó
-Alfred Jodl (cap de l´estat major): condemnat a mort
-Baldur von Schirach (cap de les joventuts nazis): vint anys de pressó
-Arhur Seyss Inquart (governador d´Holanda): condemnat a mort
-Albert Speer (ministre d´armaments i arquitecte de Hitler): vint anys de pressó
-Hjalmar Schacht (ministre d´economia): absolt
-Franz Von Papen (vice canciller i impulsor de l´arrivada de Hitler al poder): absolt


Els judicis de Nuremberg van acabar de