espanyol i alternatiu

Sou benvinguts paseu paseu.....
El primer comentari d´aquest gloriós blog está dedicat al cinema espanyol dels anys vuitanta. Però desgraciadament pels amants del cinema mític d´aquella època -llegiu títols com "sufre mamon", i les descollonants comedies Pajares-Esteso- el meu comentari està enfocat a altres títols més modestos i més alternatius.

PRIMER COMENTARI: SINATRA

Sinatra és una d´aquestes pel-lícules, protagonitzada per Alfredito Landa, Manuel Alexandre, Luis Ciges i les inefables Ana Obregón (en el paper d´una prostituta de luxe) i Maribel Verdú (fent d´una adolescent amb problemes psicològics).
Sinatra és una pel-lícula de perdedors, una mena de Makinavaja depriment on la grisor i la merda no fan riure però sí fan pensar en la soledat que envolta els fracassats de les grans ciutats.
Així doncs l´Alfredito interpreta un deprimit i decadent imitador del gran Franki (sinatra) que després de ser abandonat per la seva dona (una Mercedes Samprieto egoista i cabrona), marxa de casa per refer (ó potser acabar) la seva vida en un d´aquells hostals del barri xino de 300 ptes la nit on treballa de porter de nit.
La desesperació de l´Alfredo -molt ben doblat al català per si mateix- el condueix a apuntar-se a un club d´amistats i aquí és on coneixerà tot un assortiment de personatges dignes del frikisme més innocent: maricons farloperos de seixanta anys, enanes amb ganes de sexe, putes barates, putes cares, vells verds amants del porno, senyores respectables amb fills atracadors, fanàtics religiosos....i així tota la pel-lícula.
Tot això convinat amb una extraordinària descripció fílmica de la Barcelona preolímpica més bruta i fastigossa on per 2000 ptes podies follar en una putrefacta habitació amb una no menys putrefacta noia del carrer ó on policies amb uniforme marró et podien detenir per tenir pinta "sospitosa".
Recomanada per gent que vol veure una pel-lícula sencilla i sense pretencions i que a la vegada vol ser sorpresa per tot un circ de personatges extravagants com els que podem trobar a qualsevol "bar Manolo"de Barcelona.
No recomanada pels que esperen veure una espanyolada de Mariano Ozores ó per als que esperen decollonar-se de rirue.


SEGON COMENTARI: 27 HORAS

27 horas, una altra pel-lícula depriment. Ostia es que el cinema alternatiu espanyol ha de ser i és depriment de collons!!.
Es tracta d´una mostra de cinema polític-social vasc on es justifica l´existència d´ETA si ve de forma encoberta.
El principal argument esgrimit en 27 horas és la política del malvat mecanisme represiu espanyol que aboca i promociona el tràfic de drogues a Euzkadi per apaivagar les inquietuds independentistes dels joves vascos.
Un encantador i proletari jovenet vasc i la seva innocent nòvia són esclavitzats per la droga introduida per la policia i els seus confidents -representats pel malagueny Antonio Banderas-. Aquesta esclavitit porta a Jon (el prota) a buscar desesperadament l´últim pico que finalment estarà enverinat i que acabarà amb la vida dels dos esperits purs i innocents.
La destrucció física d´Euzkadi sembla ser -pel guionista- l´única feina en que els governs Gonzalez tenien centrades totes les seves energies, i en aquest sentit sen´s mostra com negatiu tota actuació policial, convertint a tan lloable institució com una colla de franquistes antidemocràtics represius.
En fi un panflet mal fet i que va passar sense pena ni glòria per la cartellera i que curiosament va ser subvencionada -incomprensiblement en el meu parer- per malvat ministeri de cultura espanyol.

Tercer i últim comentari: LA ESTANQUERA DE VALLECAS

Us enrecordeu de la movida?, de les eleccions del 86?, dels uniformes marron de la policia?, del parc mòvil de l´època amb els seus opels corsa, cincas, talbots i r4?
Doncs bé aquesta és una pel-lícula per recordar tot allò i per passar una estona més que entretinguda.
La estanquera de Vallecas ens mostra el xoc entre dues èpoques (franquisme-postfranquisme), entre dues concepcions polítiques (progressisme d´esquerres-conservadurisme de dretes), entre dues generacions (la generació de la Zarzuela i el pan con chorizo i la de loquillo i els picos de cocaina), en fi cine social que pot ser vist com cine policiac per aquells que ho prefereixin.
La trama: En l´espanya cañí del 20% d´atur, dos xusqueros d´alguna de les ciutats satèl-lit de Madrid decideixen atracar un estanc regentat per una senyora que ve podria ser protagonista d´alguna de les novel-les del Madrid castizo de Galdós. En fi l´atracament surt malament i tot el mecanisme repressiu es presenta davant l´estanc per maxacar als dos infeliços que havien comès l´error de cometre l´atracament dos dies abans de les eleccions del 86.
La policia totalment teledirigida pel poder polític reb ordres d´actuar amb contudència per demostrar que el govern es preucupa de la seguretat ciutadana, i bé com deien al 1,2,3, hasta aquí puedo leer.
Polititzada a tope, només us diré que si veieu aquesta pel-lícula pensareu que els comunistes estàn a punt de guanyar les eleccions donat que la majoria dels comentaris de la gent del carrer indiquen......com ho diria.......una susceptibilitat comunistoide bastant exagerada.
Actors mítics com Jesús Puente i altres secundaris típics del cine espanyol.
Recomanda per tots els públics, fins i tot als al-lèrgics al cinema espanyol.