Convergència i Unió, així com el president de la Generalitat de Catalunya; Artur Mas i Gavarró, s´han apuntat un mèrit important; “eliminar l´impost de successions”; afirmació totalment falsa donat que l´impost no ha sigut eliminat ni suprimit ni res de res, l´impost segueix existint, això sí amb importants bonificacions i amb reduccions anteriorment mai vistes en aquesta “nostra Catalunya, pàtria del meu cor”.

Per tant l´impost queda en un plànol anecdòtic fins que algun fantasma planificador decideixi revifar-lo, per fotre als rics malparits que posseïnt una caseta i un hortet oprimeixen Catalunya i impedeixen que les subvencions arrivin allà on són necessàries; és a dir a les diferents associacions de gays i lesbianes, fundacions de memòria històrica i altres dropos sorgits de l´escola del teatre

Curiosament allò que amb tanta perícia “elimina” un parlament convergent és exactament el mateix que va utilitzar durant la breu periode de 16 anys el govern Pujolista sense cap escrúpol ni pietat.

No puc ni imaginar-me la quantitat de persones que han tingut que vendre el seu patrimoni per poder fer front a aquest impost, persones maltractades per l´administració de la Generalitat, persones que després de pagar religiosament l´impost de patrimoni durant 30 anys vàrem ser gravats successions i amb plusvàlues municipals a dojo -d´aquest últim encara no s´escapa ningú-.

En fi un record i una abraçada per tota aquella gent que ha passat nits sense dormir pensant en com sortir de l´envolic que supossava tant impost i tanta pressió administrativa i tant menyspreu institucional.

Però siguem dolents, què passa amb l´impost, a què venen tantes presses per “suprimir-lo”?, és que abans de l´any 2003 no hi havia ningú que observés la injustícia que supossava aquest impost?, va ser llavors que va sorgir la “necessitat” d´acavar amb aquest robatori administratiu?.

Jo, per la meva part tinc la meva teoria de la conspiració, en concret, si bé és cert que l´any 2003 ja començava a sonar que a Madrid s´aplicaven importants bonificacions sobre l´impost de successions, no és menys cer que l´any 2003 el nostre insigne president Pujol, ja començava a tenir una edat (73 anys), cosa que començava a preocupar a la mainada (Oriolet i companyia), i tot i que “el pare” tenia una salut de ferro, val més prevenir que curar i taxant!, comença llavors a sorgir l´urgència de “solucionar” la successió, perquè si bé és cert que a ningú li agrada pagar, als polítics professionals els hi agrada menys que a ningú, e Voilà!, aquella demanda es feu més popular -impulsada sens dubte per el bon partit lliberal-cristià, i així un bon dia del mes de juny de l´any 2011, l´impost quedà reduït a miques.

Amb 81 anys en Pujolet ja pot descansar en pau pel futur i benestar de la seva insigne esposa i pels seus honorables fills, mentrestant aquells que vam pagar l´impost sota el seu govern ja ens podem fotre ó com ell diria: “estigueu satisfets pel servei realitzat a Catalunya”, i que us donin pel cul -deu pensar en veu baixa.